En la majoria dels països del món una gran part de la recerca científica, sobre tot la més bàsica, està finançada amb diners públics. Molt sovint aquest finançament té la forma de projectes de recerca atorgats després d’un procés competitiu. En molts països també existeixen estructures públiques organitzades amb personal i centres, incloent-hi les universitats, on es du a terme la feina de recerca. Els dos sistemes es donen amb diferents formes que responen a la història i la cultura dels països.

Per tant, molta de la recerca actual està basada en estructures que depenen de forma parcial o completa de les administracions públiques. El problema apareix quan les normes administratives imposen regles que són incompatibles amb les pràctiques que són pròpies de l’activitat científica. A Espanya aquest conflicte ha pres formes d’especial gravetat que necessitarien reformes de fons.

Una línia històrica molt tortuosa porta l’acció estatal sobre la recerca científica a Espanya des de la fundació de la Junta de Ampliación de Estudios l’any 1907 fins a l’actualitat. Passada la Guerra Civil, després d’exilis i depuracions, el mateix 1939, es crea el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) que incorpora el que quedava de la JAE. El 1958 es crea la Comisión Asesora de Investigación Científica y Técnica (CAICYT) que administrarà els primers fons de recerca dels Planes de Desarrollo i que en temps democràtics serà substituïda per la CICYT que procedeix de la Llei de la Ciència de 1986.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.