Diva, prima donna, la superba, l’eximia, l’excelsa. Tots els superlatius queden curts per definir Montserrat Caballé. El millor resum de què i qui era la soprano el va fer el diari The New York Times després del seu triomf al Carnegie Hall el 1965, quan tot just començava: «Callas + Tebaldi = Caballé». El summum. Més i millor, impossible. La soprano havia substituït Marilyn Horne en una versió de concert de Lucrecia Borgia, de Gaetano Donizetti. Era la primera vegada que cantava aquell paper i li va obrir les portes dels grans escenaris internacionals i de les cases discogràfiques.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.