L’èxit i la popularitat extraordinària de les sèries televisives sembla haver sorprès a tothom. Els diaris, les ràdios, els amics, tothom parla de la seva devoció i entusiasme pel final de Game of Thrones (2011) o de la decepció que n’ha suposat el darrer capítol (2019). Hi ha els que creuen que la tercera temporada de True detective (2014-2019) és millor que la primera, que per a molts era insuperable però sempre surt un nostàlgic que assegura que no n’hi ha cap que arribi a la sola de la sabata a The Sopranos (1999) o, si l’amic és una mica freakie –cosa del tot habitual quan parlem de sèries– llavors considera que tot es va començar a espatllar en acabar-se Six Feet Under (2001).

Tots estem enganxats o sabem de persones enganxades a les sèries i que en parlen com quelcom que els ha canviat la vida. «Jo veig sempre, d’una tirada, un mínim de tres capítols» diu un i l’altre li respon que ell prefereix mirar-se tota la temporada en un cap de setmana sense dormir, sumergint-se del tot en un món de ficció del qual controles el temps.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.