Un fet destacat del conflicte polític actual és l’alta temperatura nacionalista de la regió catalana que Napoleó batejà com a Departament del Ter. És a dir, l’antiga vegueria i corregiment de Girona, després convertit en l’actual província i circumscripció electoral. «La província més catalana de Catalunya», escrivia Josep Pla a La Veu de Catalunya, l’11 d’abril del 1933. Una comprensió adequada d’aquest fenomen és essencial per a poder encarar solucions possibles per a tot Catalunya. Apuntem-ne algunes dades.

Una dada òbvia que convé recordar: el vot nacionalista majoritari en quasi totes les eleccions generals i catalanes d’ençà de 1977. Hi hauria alguns matisos a fer sobre les primeres convocatòries a Corts, on CiU parteix en tercera posició, després de socialistes i Centristes-UCD, per passar al davant un cop dissolt el partit de Suárez. Les victòries socialistes a les municipals i la llarga època de l’alcaldia de Joaquim Nadal a Girona no desmenteixen l’hegemonia nacionalista en les eleccions parlamentàries, ampliada per l’ascens posterior d’ERC i l’objectiu comú de la independència.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.