No és fàcil posar-se a la pell de les elits socials que, vuit segles enrere, crearen la institució universitària a diverses ciutats del sud d’Europa: Bolonya, Pàdua, Montpeller, Salamanca... El més senzill és creure que la seva intenció va ser bastir un espai que eixamplés la cultura i suggerís el camí que la societat havia de prendre per millorar les condicions de vida i expandir les fronteres del coneixement.

La iniciativa medieval reeixí i, aviat, l’ensenyament superior es consolidà a tot el continent. Aquell compromís inicial amb l’estudi i la transmissió de la cultura humanística i científica, sobre el rerefons d’un cristianisme defensor de la igualtat i de la fraternitat, va ser el bressol dels valors europeus dels quals encara alguns ens sentim orgullosos.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure