La pràctica artística està estretament connectada amb les capacitats tecnològiques d’un moment concret i a l’aparició d’unes eines determinades. Al llarg de la història, els artistes han incorporat els avenços científics i tecnològics al procès creatiu. Leonardo da Vinci, Caravaggio, Andy Warhol o Hockney són grans exemples de com art i investigació van sovint de la mà. És la tecnologia de què disposen els artistes la que constreny i/o expandeix les possibilitats del procés creatiu i afecta directament la manera com aquest és creat, percebut i comprès.

Sense un pinzell no s’hagués pogut pintar mai la Capella Sixtina. Tampoc no hauria estat possible realitzar el complex programa pictòric si no s’hagués disposat de determinats coneixements de perspectiva i del reguitzell d’aparells més o menys complexos que en permeteren l’execució. Dos pintors tan separats en el temps i l’espai com Vermeer o Ingres, s’ajudaren de sistemes de lents que facilitaren la reproducció fidedigna de la realitat, instruments òptics que acabaren derivant en les primeres càmeres fotogràfiques.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.