El que ens ve de l’Amèrica Llatina té un color gairebé sempre dramàtic. Del passat, el record de cabdills barrocs i cruels, de guerrillers romàntics i implacables, de crisis financeres devastadores, de balseros i esquenes mullades forçant fronteres i arriscant la vida, de xifres altíssimes de feminicidis i homicidis, de grans desastres ambientals.

Del present, imatges de desenes de milers de refugiats de la fam —veneçolans creuant la frontera colombiana i centreamericans en caravanes caminant cap al Nord—, de soldats reprimint amb armes de foc manifestacions a Hondures o Nicaragua, de l’assassinat de centenars de líders socials a Colòmbia, de la desforestació amazònica accelerada.

Com es poden entendre aquestes fotos d’infern humà els actors de les quals, tant les víctimes com els victimaris, relacionen els seus comportaments amb criteris culturals i morals europeus i occidentals? El professor Tornasol, heroi de les historietes de Tintín, personatge literari culte de Bèlgica i de l’Occident europeu, dóna una resposta informulada amb el seu pèndol: «Sempre a l’Oest».

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.