Ja fa uns quants anys que el sector de l’empresa periodística, arreu, es veu travessat per més disrupcions tecnològiques que el que les seves finances poden resistir. No fa tant, la dels mitjans era tota una indústria, amb tot el que denota aquesta paraula: una gran màquina de produir notícies en redaccions de la mida i amb un número d’actius comparable al de la plantilla d’una fàbrica. El que els entesos anomenen una economia de coll d’ampolla. I és que la necessitat de disposar del capital per poder accedir a una impremta, primer, o de tenir bona relació amb el govern de torn per esgarrapar llicències d’emissió de ràdio i televisió, després, donava a aquestes empreses un avantatge gairebé monopolístic que les convertia, pràcticament en exclusiva, en el principal receptacle de la inversió publicitària. Sobretot al terreny de l’audiovisual, amb les grans necessitats de capitalització que duu associat.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.