Vaig començar a treballar al món de l’energia ara fa 20 anys quan l’electricitat a l’Espanya peninsular es produïa en centrals tèrmiques de carbó (37 %), nuclears (31 %), hidràuliques (14 %), i la resta en centrals a gas, fuel-oil o gasoil (Red Eléctrica de España [REE], Series estadísticas del sistema eléctrico español, agost 2019). Per descomptat, el transport per carretera depenia completament de derivats del petroli, i als sectors industrial, comercial i residencial es consumien electricitat, gas natural i derivats del petroli com el butà o el propà.

Tal com havia estat a tot al segle XX, l’any 2000 la matriu energètica a Espanya depenia majoritàriament de combustibles fòssils amb importants emissions de diòxid de carboni per unitat d’energia. Durant la segona meitat del segle XX només s’havia avançat cap a una composició relativament més neta de la matriu augmentant la capacitat hidràulica i introduint el gas natural i l’urani (per a centrals nuclears), en decrement del carbó a les centrals tèrmiques i a les llars.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.