El món se’ns ha aturat i fragmentat. El coronavirus ha frenat de cop la producció mundial. El comerç planetari ha quedat interromput i la dependència de centres industrials llunyans ha augmentat la nostra vulnerabilitat en plena urgència sanitària. La globalització que va facilitar la ràpida propagació de la pandèmia, també ens ha fet més fràgils, i es multipliquen les veus que anuncien la fi d’un sistema quan encara només intuïm l’abast del que ha de venir. La crisi del covid-19 és el desafiament total: sanitari, econòmic, de control social, de lideratge i, fins i tot, de model polític, en un món connectat físicament i comunicativament.

La pandèmia ha amplificat tots els debats ja existents: sobre la necessitat de repensar la globalització; la importància vital dels serveis públics; les temptacions autoritàries de governs que viuen d’alimentar l’amenaça permanent; l’empremta de l’aturada econòmica en l’emergència climàtica; els conceptes de solidaritat, d’obediència i de consciència global; les capacitats de control dels sistemes polítics, i els argumentaris populistes. Tot està en qüestió. Tot ha agafat una nova dimensió.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.