Hi ha dues frases de Xabier Arzalluz Antia (Azkoitia, Guipúscoa, 24-8-1932 / Bilbao, 28-2-2019) que il·lustren amb claredat l’afició per l’hortofructicultura del personatge, sobretot en l’ultima etapa de la seva vida, envoltat de pebrots i altres fruits, a l’hort del seu caserío prop de Galdakao, el poble de la seva dona. Una de les frases, innòcua en la forma, però demolidora en el fons, data de 1988 i diu així: «Per a què volem l’autodeterminació? Serà trist autodeterminar-nos per plantar cols». Tres anys després, es filtrava a la premsa una altra frase, aquesta gens innòcua i molt controvertida, que Arzalluz va pronunciar en una reunió amb la plataforma proetarra KAS: «No conec cap poble que hagi assolit el seu alliberament sense que uns arriïn i els altres discuteixin. Uns sacsegen l’arbre, però sense trencar-lo, perquè caiguin les nous, i uns altres les recullen per repartir-les». En vista de l’enrenou que es va produir, va intentar matisar-la sense gaire èxit: «Em refereixo a Herri Batasuna, no a ETA».

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.