La pluralitat lingüística és un dels pilars de la pluralitat espanyola. És també un dels instruments per poder harmonitzar les «cordes de la lira», en expressió de Jaume Vicens Vives, d’un Estat d’arrel plurinacional, pluricultural i plurilingüístic. Aquestes cordes, a hores d’ara, són cada vegada menys en nombre i menys tibants d’afectes. Això no obstant, la partitura per refer la sintonia hispànica està escrita; només cal que els actors institucionals, polítics i socials la interpretin adequadament. Els textos de referència són la Constitució i l’Estatut de Catalunya. El preàmbul de la nostra Carta Magna proclama la voluntat de «protegir tots els espanyols i pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions».

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.