En els últims consells de redacció de Les Temps Modernes, el director, Claude Lanzmann, es queixava: «Això de morir és molt dolent». Parlava d’ell (tenia 92 anys), però els redactors pensaven en ell i en la revista: volien seguir-la publicant. Ho van escriure en un editorial: «Les Temps Modernes són una vella dama impertinent a qui l’edat permet audàcies (...) La història i el prestigi de la revista ens permet ser un espai de trobada i de confrontació entre unes dinàmiques contemporànies del pensament que s’ignoren o es malfien les unes de les altres».

Però el juliol del 2018 moria Lanzmann i poc després d’aquell editorial morí la revista. Durà 73 anys i publicà 700 números. És excepcional, per bé que altres revistes de París prossegueixen i tenen més història: la Revue des Deux Mondes, d’ençà del 1829; el Mercure de France, des del 1890; Esprit, des del 1932.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure