A l’Enric Juliana no vindrà ningú a descobrir-lo a aquestes alçades perquè és l’analista polític més convincent, format, matisat i seductor dels últims anys. Tots sabem, ho diguem o no, que caldrà llegir els seus ja nombrosos llibres per entendre el que ha succeït a l’Espanya i la Catalunya del segle XXI, com ens ha passat amb el llegat dels llibres d’Agustí Calvet, Gaziel, també instal·lat a La Vanguardia, i probablement caldrà també llegir-se els seus articles llargs i sovint laberíntics al diari, perquè valen com un estat de la qüestió política amb mirada llarga.

La seva mateixa temperància d’analista, la capacitat d’analogia històrica, la cultura política que sol exhibir i fins i tot la voluntat de comprendre sense justificar necessàriament les posicions en joc, poden haver-lo conduït de vegades a complaences involuntàries o a aparents complicitats —penso en la seva relació afectiva/crítica amb determinats moments de l’independentisme abrandat quan La Vanguardia va assumir-ne el lideratge mediàtic, ja fa anys, o en l’emergència de Podem i la necessitat de rebaixar-ne la dosi ultramuntana amb què va néixer.

Ara és probablement la firma més llegida i atesa entre els analistes polítics no digitals i digitals, i n’és una mostra feliç la seva incorporació als programes de La Sexta o a les tertúlies polítiques de TVE. Sovint pot haver semblat omnipresent per la seva sobreexposició, però ningú no dubta d’una sobreinformació que utilitza amb intel·ligència, discreció i diplomàcia, de vegades una mica encriptada o fins i tot vaticana. És part del seu estil amb propensions enigmàtiques —o amatent dels jeroglífics llegits amb brúixola— i és també segurament el preu de disposar de dades de l’entrellat de la vida política que no cauen mai només del cantó de Madrid —on viu la major part del temps— ni tampoc del cantó de Barcelona —on viatja contínuament.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas
Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.