La picabaralla entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón i les possibles —i funestes— conseqüències que pot implicar per a les candidatures de l’esquerra a Madrid estan contribuint a alimentar la llegenda que les esquerres madrilenyes porten incorporat des del seu origen el gen de l’autodestrucció. Els efectes electorals d’aquestes lluites internes, en les quals Podemos sembla haver pres ara el relleu del PSOE, són evidents: el PP governa la Comunitat de Madrid des del 1995 (24 anys) i va governar l’Ajuntament de la capital espanyola des del 1989 fins que, en les eleccions municipals del 2015 (26 anys), Manuela Carmena, cap de llista d’Ahora Madrid, la candidatura de Podemos, li va arrabassar l’Alcaldia amb el suport dels regidors del PSOE.

En els últims mesos s’acariciava la idea que, després de les eleccions municipals i autonòmiques del 26 de maig pròxim, un pacte entre socialistes i podemites podria portar el candidat socialista, Ángel Gabilondo, o a Errejón, a la presidència autonòmica i que amb la mateixa aliança el progressisme es consolidaria a l’Ajuntament.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.