Cada cinc anys, quan s’apropen les eleccions europees, polítics d’arreu coincideixen a assenyalar que les d’enguany seran les més importants de la història de la Unió Europea. En part, aquestes afirmacions es deuen al fet que el projecte de construcció europea és, per definició, un projecte incomplet. A mesura que el Parlament Europeu va guanyant competències, més rellevant esdevé l’elecció directa dels seus representants, per molt que la participació a les eleccions hagi anat minvant des que, el 1979, els europeus vam començar a escollir per sufragi directe els nostres representants a Estrasburg.

Això s’explica per l’especificitat del sistema polític de la UE, en què no hi ha una traslació directa entre els resultats electorals i el govern de la Unió Europea. El Parlament Europeu no té plena capacitat legislativa (la comparteix amb el Consell de la UE, la institució que reuneix els representants dels estats membres). Tot i que la codecisió ha esdevingut el mecanisme ordinari de presa de decisions des del Tractat de Lisboa de 2009, certs àmbits competencials i, sobretot, les grans decisions de la Unió Europea, encara troben en el Consell de la UE i el Consell Europeu (on s’asseuen els caps d’estat i de govern) el principal òrgan decisori.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.