El president Quim Torra i alguns membres del seu govern estan exhibint una jerarquia de valors ben clara: la seva ideologia i els seus interessos partidistes semblen més importants que la salut i la vida de les persones. L’estat d’alarma aprovat pel govern espanyol no té res a veure amb l’article 155 de la Constitució ni amb una vulneració competencial. És un instrument transitori previst a l’ordenament per a fer front a situacions extraordinàries justament com la que ara afrontem i que ha de permetre l’adopció i implementació de les mesures necessàries per combatre la pandèmia, de forma que no hi ha lloc per a les baralles de competències, a les gelosies entre administracions i menys encara a l’aprofitament per fer crítiques i reivindicacions totalment fora de lloc. Les urgències de la crisi sanitària del coronavirus no admeten irresponsabilitats ni sectarismes. Ens cal la màxima unitat i lleialtat entre institucions.

El que no té sentit és que el govern català hagi intentat aprofitar les hores prèvies a l’aplicació de l’estat d’alarma per intentar la ficció d’un control de les entrades i sortides dins del territori català, aixecant així una mena de falses fronteres amb l’excusa de controls sanitaris i amb l’únic objectiu de fer impostats gestos de sobirania que demanen les bases radicalitzades de l’independentisme. El confiament de Catalunya de Torra és l’eufemisme sota el qual s’amaga l’intent de capgirar la crisi del coronavirus per tornar a recuperar un impuls independentista molt minvat. Una deslleialtat sense precedents amb el conjunt de la població catalana i amb la resta d’Espanya. Res té a veure el tancament de ports, aeroports i passos de frontera que Torra exigeix al Govern de Sánchez amb el confinament a les cases al que obliga la lluita contra la propagació de la malaltia.

Mitjans de comunicació i xarxes independentistes pròximes al Govern han aprofitat les actituds frívoles de part de la població madrilenya per mirar d’atiar els pitjors instints xenòfobs entre l’opinió pública. Tal com passa sovint, els nostres geperuts no veuen el seu gep. Si és veritat que milers de madrilenys s’han desplaçat a les costes valenciana i murciana amb més esperit de vacances que de confinament, el mateix ha succeït amb milers de catalans desplaçats a les seves segones residències a la Costa Brava, i a les comarques del Pirineu, una actitud que ha estat censurada pels mateixos habitants d’aquests territoris per irresponsable i insolidària. Més hauria valgut que el Govern català s’hagués dedicat, com ho ha fet el de Múrcia, a limitar o fins i tot confinar les poblacions arribades a les segones residències on poden carregar sobtadament i fora de controls estadístics la xarxa hospitalària comarcal.

L’interès dels catalans, la salut i la vida de tots, el futur mateix de Catalunya exigeixen una actitud solidària i cooperativa de totes les administracions, des dels ajuntaments fins al Govern central i de la Unió Europea quan decideixi que aquest és un problema que no té passaport com diu el president Macron. No hi ha cap mena de dubte sobre les competències, perfectament delimitades per la Constitució, tot i que s’ha de gestionar amb seny i prudència des del comanament únic i sempre amb les suficients consultes i la deguda coordinació amb els governs i els serveis de les autonomies. Com tampoc no hi ha cap mena de dubtes que no hi ha una voluntat de recentralitzar com ha denunciat el president Torra sinó de ser eficaç. Ara cal que tot l’esforç dels ciutadans i de les administracions es concentri en la gestió d’una situació tan excepcional i perillosa. Els irresponsables millor que facin un pas al costat. En la gestió de la crisi del coronavirus no hi caben els fets diferencials.