Des de fa setmanes estic treballant, junt amb un gran equip de professionals de l’Ajuntament de la meva ciutat, en l’atenció de residències de gent gran i centres de discapacitats. Des d’aquesta realitat, però també des d’un punt de vista optimista i constructiu van aquestes reflexions.

Són molts els problemes diaris de les residències: problemes de personal, falta de material, poca atenció sanitària… I la dura realitat de perdre a gent volguda, els nostres grans -enormes referents-, estimats per la seva família, i que aquests professionals de les residències, gegants com una catedral, també havien acompanyat i estimat durant molts dies, mesos, anys…

Els missatges que rebem, a través de xarxes socials, són incomptables, per a estar “llegint-los” durant les 24 hores del dia… Molts d’ells compleixen a primera vista l’estàndard que definiríem com “fakenews”; uns altres, més dubtosos; i alguns pocs, simplement tendenciosos, que no poden amagar el seu origen i la seva falta d’objectivitat.

Logo p&p
PLAÇA OBERTA
Altaveu de la pluralitat a opinions diverses.

Escoltant fa pocs dies, unes paraules d’Antoni Gutiérrez-Rubí, comentava que les emocions han mogut els grans corrents de pensament de la humanitat: una més que coneguda realitat. Aquests dies que estem vivint transmeten, de forma accelerada, multitud d’emocions. Algunes que hem pogut viure, sofrir – i poc acompanyar en primera persona-, i unes altres que veiem en amics i coneguts.

Jo sí que crec que aquesta crisi ens canviarà: com a mínim, hauria d’ajudar-nos a això. Com ha escrit Victoria Camps, el coronavius, ens obligarà a ser més humils. Hauríem d’aprofitar totes les mostres i els exemples de solidaritat, empatia, resiliència…, que hem vist. Hem de mirar com viure i participar d’elles, en present i futur. No fer-ho seria una gran ocasió perduda. No oblidem el valor d’una abraçada, d’una bona conversa, d’un somriure o bé de passar una estona en companyia d’un familiar o amic…

Personalment, veig la política com una gran eina de servei a la societat. Així ho crec i així molts la procurem viure. Però massa vegades hem vist aquests dies, com més d’un, aprofitant la dificilíssima situació actual, en la qual ningú estava preparat, s’ha dedicat a posar pals a les rodes, a criticar sense mesura i tenacitat. Sigui del color que sigui, i això, crec pensar i no equivocar-me, que no és el que ara més ens convé.

La crítica raonada i real, forma part del propi ADN de la democràcia, però ara és moment de remar tots junts, en la mateixa direcció, per a sortir d’aquesta situació.

Després, més endavant, quan la pèrdua de vides humanes no obri el telenotícies, ja tindrem moments, necessaris i obligats, per a veure on hem fallat i procurar que no torni a passar, i si és necessari, exigir responsabilitats. Però ara, NO, ara és moment de SUMAR, no de restar o dividir cremant forces en altres temes.

Una de les realitats d’aquesta crisi ha estat conèixer el lideratge real dels polítics i administracions locals, els més pròxims als veïns, als ciutadans. Aquest lideratge on preval la solidaritat, la bondat i aquesta caritat ben entesa, juntament amb la cerca de recursos per a tapar ferides, construir ponts i solucionar problemes. Aquesta és la realitat de la veritable política.

Aquesta crisi demostra una vegada més que el bon polític, el líder, ha de procurar amb tots els mitjans lícits al seu abast, reflectir aquella idea de James Hunter en el seu llibre “La paradoja”: per a liderar cal servir.

Acabo recordant-te que ara és moment de liderar servint, de recosir, construir i remar tots junts, perquè així, junts, sortirem d’aquesta. Gràcies!