Com és possible que en un món en flames la immensa i sempre turbulenta Índia no ho estigués? Encesos els carrers a tots els continents, en una de les explosions d’ira popular i populista com no s’havia vist des de feia dècades, fins a finals de l’any passat el subcontinent asiàtic amb prou feines havia experimentat els efectes del terratrèmol social i polític mundial que ha qüestionat governs i règims polítics i ha evidenciat l’augment de les desigualtats, la persistència de la corrupció i el retorn de la pobresa a les classes mitjanes que havien aconseguit l’ascens social en la primera dècada del segle XXI.

A la fi, les convulsions també han arribat a l’Índia, però en aquest cas resultat de les polítiques ultranacionalistes del govern de Narendra Modi, després de les segones eleccions generals victorioses de la primavera del 2019 en les quals la seva formació política, el Baratiya Janata Party (BJP), va eixamplar la majoria absoluta obtinguda cinc anys abans. Si la primera legislatura de Modi es va concentrar en l’economia, amb resultats més que mediocres, la segona s’està centrant en l’aplicació del seu programa màxim nacionalista, fonamentat en la reivindicació de l’hinduisme com a religió identitària nacional i en la marginació del musulmans.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.