«El primer es va crear l’any 1721, per prevenir de la pesta de Marsella, i sempre fou molt precari. Era un llatzeret de platja, bastant enllà cap al Besòs, i els vaixells esperaven fora, a la vista del port», explica a política&prosa el doctor Jacint Corbella citant un estudi de Josep L. Ausín.

El segle XIX va veure nou epidèmies majors a la ciutat amb les quals van proliferar els llatzerets per a la quarantena en diferents punts del litoral barceloní. Però no va ser fins al 1914 que, a causa d’una forta epidèmia de tifus amb 2.267 defuncions, «l’Ajuntament declarà el caràcter permanent de l’Hospital Municipal d’Infecciosos», diu el doctor Corbella. A tal fi es van habilitar uns pavellons per ajudar a tractar els milers d’afectats que són l’origen de l’actual Hospital del Mar. L’edifici, però, es va anar fent insuficient i va ser necessari construir-ne un de nou, inaugurat el 1930, afegeix.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.