«Algún día, cuando se quemen todos los teatros, se encontrará en los sofás, detrás de los espejos y dentro de las copas de cartón dorado, la reunión de nuestros muertos encerrados allí por el público. ¡Hay que destruir el teatro o vivir en el teatro!».

Madrid, 17 de gener de 1987. Per primera vegada es representa de forma professional a Espanya El público, l’obra que Federico García Lorca havia escrit feia més de 50 anys. Una de les peces de l’anomenat «teatre de l’impossible». Un jeroglífic surrealista on el poeta i dramaturg granadí es va despullar com mai. Allà, en un garbuix de frases i situacions aparentment inconnexes, apareixen els desitjos homosexuals reprimits, la reivindicació de viure’ls en llibertat i la lluita contra aquells que regeixen les convencions socials –El público– que mata els que es neguen a amagar-se darrera les màscares i viure una vida falsa –el teatro–. Lluís Pasqual havia fet l’estrena mundial de l’obra un mes abans, al teatre Piccolo de Milà, i després la va portar al María Guerrero, del que n’era el director. La sala va emmudir. Per primera vegada, aquell text aparentment inescrutable es mostrava, i ho feia d’una forma hipnòtica. També històrica.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.