Des que va començar el judici a la sala segona del Tribunal Suprem, i especialment després de les declaracions dels acusats, així com d’alguns testimonis amb importància mediàtica, observem que ha perdut part del seu interès de manera significativa en certs sectors independentistes, precisament aquells que volien convertir el judici en un aparador de l’Espanya arcaica i vetusta. Sorprenentment l’única cosa arcaica i vetusta ha resultat ser el continent, és a dir la sala del Tribunal, on es realitza la vista oral; però el contingut ha resultat d’una extraordinària modernitat, amb una aplicació i interpretació exquisida del dret processal penal per part del magistrat president, aplicant doctrines molt avançades que àdhuc no han arribat a molts tribunals espanyols i europeus.

I és que sobre el judici planeja l’ombra del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), on molt probablement es dictarà l’última sentència del procés. Però per comprendre les reaccions d’alguns mitjans, que insistentment intenten demostrar el caràcter parcial del tribunal, hem de tenir clar quina és la funció del TEDH i que aquest no té una funció revisora de l’apreciació de la prova pel tribunal, ni tan sols és una segona o tercera instància. Les seves funcions vénen perfectament definides en la Convenció Europea de Drets Humans, i la seva jurisdicció se circumscriu a l’examen d’aquelles demandes individuals interposades per persones que es considerin víctimes d’una violació dels drets reconeguts en la convenció.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.