Si escoltem bona part dels arguments que circulen a França sobre la reforma de les pensions, és fàcil creure que el que el president Emmanuel Macron vol fer és similar al que als anys vuitanta van imposar Margaret Thatcher al Regne Unit o Ronald Reagan als Estats Units: una transformació radical del model econòmic i social. Em recorda el que va passar cap al 2010 als Estats Units, quan Barack Obama era president i intentava reformar el sistema sanitari. L’oposició republicana deia que la reforma, coneguda despectivament com a Obamacare, provocaria cues interminables als hospitals, que els ciutadans amb assegurança mèdica perdrien la protecció i que la reforma suposava una invasió, per part de l’Estat omnipotent, de les llibertats i els drets individuals. En definitiva, era una reforma socialista —comunista, en el llenguatge de la dreta nord-americana—, la fi de model americà.

Com un mirall invertit, ara succeeix una cosa similar a França. Es diu que la reforma de les pensions que proposa Macron retallarà els drets socials dels francesos, que destruirà un pilar essencial de l’Estat de benestar i un llegat que es remunta a la resistència i l’alliberament al final de la Segona Guerra Mundial, i que obrirà la porta a la privatització del sistema. En definitiva, es tracta d’una reforma neoliberal que aniquilarà el model francès tal com el coneixem.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.