Els tres principals equipaments musicals de Barcelona, l’Auditori, el Liceu i el Palau de la Música, tindran nous responsables artístics en els propers mesos. Comença una nova etapa que hauria de ser engrescadora després d’uns anys de moltes dificultats, en un cas per un gran escàndol, en un altre per una pèssima gestió, i en tots ells per la crisi econòmica que ha obligat a mesures a vegades incomprensibles, en detriment de la qualitat artística dels diferents projectes i en la pèrdua d’identitat si parlem concretament del Liceu i l’Auditori.

Al marge de les capacitats de les persones escollides en aquesta nova etapa musical barcelonina, la selecció revela uns trets comuns que a la llarga poden resultar poc beneficiosos. Un és l’endogàmia; l’altre, una transparència molt discutible, i el darrer, una concentració de poder que pot difuminar la separació entre la direcció responsable de la gestió econòmica i l’artística. D’aquesta renovació en surt també una dada molt positiva i és la joventut dels nous responsables.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.