Manuel Castells, ministre d’Universitats, és una veu lliure que tant pot elogiar el rei Felip VI com comparar la vicepresidenta Carmen Calvo amb el líder de l’extrema dreta italiana, Matteo Salvini. És un opinador que considera la multinacional xinesa Huawei un exemple de valors humans i, al mateix, temps descriu Espanya com «un Estat autoritari» que «apallissa els joves» que l’octubre del 2019 van incendiar el centre de Barcelona. Per al ministre proposat pels comuns d’Ada Colau, aquests joves eren defensors de la democràcia.

Castells té múltiples facetes, i ho demostra el fet que l’any 2011 hagués donat suport entusiasta a Xavier Trias com a alcalde de Barcelona i vuit anys més tard es declarés partidari de Colau. Castells pot ser el sociòleg de prestigi, l’activista de l’esquerra alternativa o el comentarista de l’actualitat. Aquests dos últims vessants poden generar més d’un maldecap al Govern de coalició entre el PSOE i Podem. Els seus articles periòdics al diari La Vanguardia són terra fèrtil per als rivals del president, Pedro Sánchez, sobretot des del seu nomenament com a membre de la mesa de diàleg amb la Generalitat que ha de trobar un desllorigador al conflicte polític a Catalunya.

En un text de l’octubre passat, després dels pitjors dies de vandalisme a les ciutats catalanes, el nou ministre d’Universitats demanava que no es criminalitzés els radicals i culpava de la situació el Govern central: «No es tracta d’infiltrats i provocadors, tot i que n’hi ha (alguns d’ells probablement feixistes i policies), sinó de milers de joves catalans que, com va dir una d’ells, han vist com pegaven els seus avis l’1 d’octubre i volen posar-se a primera fila. Com més joves apallissin, com més nous presos polítics hi hagi, més s’anirà creant una reserva de rauxa que s’expressarà de mil maneres. I com més es culpi els anarquistes, més anarquistes apareixeran, perquè és la ideologia d’oposició a l’Estat autoritari».

Castells, que s’ha declarat no independentista, ha destacat pel seu suport a les tesis del nacionalisme català davant del que ell considera el nacionalisme espanyol agressiu del PSOE i l’«ultranacionalisme» de Vox, PP i Ciutadans. «Els jutges no són àngels. Tenen la seva ideologia i la seva política. Són nomenats per partits espanyols que són nacionalistes. El PP és nacionalista, Ciutadans és d’extrema dreta nacionalista i al PSOE són nacionalistes», va explicar en una polèmica entrevista d’octubre del 2019 al programa Faqs de TV3.

Al febrer aportava dades errònies sobre el covid-19, en relativitzava el risc i parlava d’obscures conxorxes per enfonsar la Xina.

En un article del desembre passat a La Vanguardia, Castells advertia que Espanya no reconeix la seva plurinacionalitat. Fins que no ho faci, afegia el catedràtic emèrit de la Universitat de Berkeley, «l’Estat espanyol estarà sotmès als embats continus de la repressió de les nacions subordinades i a la resistència de la repressió. Serà ingovernable en el context d’una Europa democràtica on és problemàtic treure els tancs al carrer per unes quantes barricades incendiades en moments de ràbia impotent davant l’arbitrarietat». Castells havia estat des del 2017 un ferm defensor de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, per això va sorprendre que el febrer passat, tot just abans de la primera reunió de la mesa de diàleg, canviés de parer justificant que com a membre del Govern no podia defensar la consulta perquè era contrària als interessos d’Espanya.

 

El PSOE, acabat

Al seu llibre Ruptura, la crisis de la democracia liberal, el prestigiós sociòleg relata una visita que va rebre de Sánchez el 2016 a Berkeley. Acabava de ser derrotat en el traumàtic xoc amb Susana Díaz pel lideratge del PSOE. Sánchez va quedar-se tres dies a Califòrnia i Castells, explica al llibre, el va encoratjar a continuar lluitant perquè li veia les qualitats per ressuscitar el socialisme espanyol. Aquests elogis que va dedicar Castells a Sánchez no van impedir que escrivís atacs duríssims contra el seu executiu.

PUBLICITAT

Hay Luz al final del Tunnel

El PSOE ha estat un dels focus de les crítiques més dures de Castells. En una entrevista el 2012 a TV3 el donava per pràcticament liquidat, per la traïció dels valors d’esquerres que ell hi detectava: «Els socialistes estan en un procés de descomposició, jo crec que definitiva. No hi haurà mai un govern socialista en els propers vint anys perquè el PSOE sempre ha pogut guanyar amb el diferencial d’escons a Catalunya. Però el PSC està en un procés de completa desaparició o quasi desaparició».

«Els socialistes estan en un procés de descomposició, jo crec que definitiva. No hi haurà mai un govern socialista en els propers vint anys», va dir el 2012.

El 2014, de nou a la televisió pública catalana, incidia en el fet que el PSC patia «una malaltia terminal»: «La deriva nacionalista espanyola del PSOE ha tingut conseqüències molt greus per al PSC, que no és creïble en la defensa dels interessos de Catalunya». El nou titular d’Universitats no va encertar en el seu vaticini sobre la desaparició del PSOE, com tampoc no va encertar, l’agost del 2019, quan va considerar que Podem no era un partit per ocupar el poder: «Sembla més coherent, des d’una posició d’esquerres, votar Sánchez i fer una oposició dura en el que calgui fer, al carrer i al Parlament. Seria més clar per a tots. I només així tornaria a créixer Podem, que no va néixer per ocupar ministeris, sinó per canviar la política».

 

Acusacions de baixesa moral

Les opinions agosarades són habituals en el Castells analista de l’actualitat. Del gegant tecnològic Huawei va assegurar l’any passat que actua sense cap mena d’influència per part del règim xinès, i que és una companyia en què «els beneficis no són un objectiu primordial» perquè la seva finalitat és aconseguir «una humanitat intel·ligent i cooperant». El juny del 2019 va aventurar que els atacs a dos petroliers a l’estret d’Ormuz (entre el Golf Pèrsic i el Golf d’Oman) podien respondre a l’acció de mercenaris a sou «de mercats financers que beneficien especuladors»: «Un atac limitat a un petrolier està a l’abast de qualsevol màfia. En aquest món vivim». Un món en què la vicepresidenta Carmen Calvo és tan perniciosa com l’extrema dreta italiana, segons va escriure Castells l’agost del 2019 arran de la crisi dels rescats de migrants al Mediterrani: «El més repugnant és l’actitud dels que, com Matteo Salvini o Carmen Calvo, amenacen els que arrisquen la seva vida per salvar els que no salva ningú amb la idea que no tenen “permís per rescatar”. És possible més baixesa moral?».

La societat que visualitza Castells potser és millor, però també és una societat on hi hauria intel·lectuals que s’atreveixen a pontificar sobre assumptes en els quals no són experts. Tot i ser ministre, continua escrivint articles a La Vanguardia, com un del 15 de febrer passat sobre l’expansió del coronavirus. En aquest text aportava dades errònies, relativitzava el risc i detectava darrere de la crisi econòmica obscures conxorxes per enfonsar la Xina.

 

Valoracions sense proves

«La letalitat observada és d’un 2,3 % dels infectats, és a dir, menor que la d’una grip estacional», deia Castells. L’Organització Mundial de la Salut estableix que la mortalitat de la grip és menor al 0,1 % dels malalts. Castells afegia que l’aturada de l’economia xinesa era una reacció racista: «Les aerolínies cancel·len els seus vols a la Xina, els creuers són posats en quarantena i les empreses suspenen els subministraments de fàbriques xineses. Hi ha evidentment en aquestes reaccions no només xenofòbia, sinó un ressorgiment de la por col·lectiva ancestral al perill groc».

Castells també apuntava a maniobres geopolítiques per posar fi a la puixança xinesa, i posava com a exemple la cancel·lació del saló de tecnologia Mobile World Congress (MWC) de Barcelona: «El Banc Mundial estima que el 90 % del perjudici econòmic de la pandèmia prové de por injustificada. I jo afegeixo: i d’estratègies comercials oportunistes, com el reguitzell de retirades de grans empreses tecnològiques que van conduir a la cancel·lació del MWC». John Hoffmann, conseller delegat de l’empresa organitzadora del MWC, no només va negar la teoria que referents com Castells van esbombar sobre la suspensió de la fira, sinó que també va mostrar-se perplex davant d’unes valoracions que es van esgrimir sense cap mena de prova i amb el coronavirus ja instal·lat a casa nostra.