Als italians sembla que els agraden els homes forts. Mussolini, Craxi, Berlusconi, Renzi. De vegades duren un ventennio, altres vegades pocs anys. Ara, tot i que ja no forma part del govern, el nou home fort del país transalpí és Matteo Salvini (Milà, 1973). En un lustre ha portat el seu partit, la Lliga, de la pràctica desaparició —va obtenir el 4% a les eleccions generals del 2013— al 34% dels vots a les europees del passat mes de maig. El desembre del 2013, quan va ser nomenat secretari de la formació fundada un quart de segle abans per Umberto Bossi, ningú no s’hauria jugat un duro que aquest provocador que defensava la secessió de la Padània es convertís en tan poc temps en ministre d’Interior i vicepresident del govern italià. I, no ho oblidem, en un referent per a tota l’extrema dreta europea.

Ja hi ha qui el lloa i el considera un gran polític i fins tot un estadista. Encara que es tracti d’afalacs exagerats, no hi ha dubte que il Capitano —així l’anomenen els seus partidaris, sense saber potser que aquest era també el sobrenom del líder feixista romanès Corneliu Codreanu— té un instint polític notable i és un comunicador hàbil.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure