El mandat de Mariano Rajoy al capdavant del Govern d'Espanya, iniciat a finals de 2011, ha acabat al juny de 2018 deixant oberta la més greu crisi d'Estat experimentada per la ja no tan jove democràcia espanyola. En el seu comiat, Rajoy ha revelat als ciutadans espanyols que deixava el Govern amb la satisfacció d'haver salvaguardat la unitat d'Espanya. Aquesta satisfacció, si més no, és una frivolitat per part de qui ha regit el país una mica més de sis anys contemplant impàvid, quan no fomentant-lo, el creixement progressiu del sentiment independentista entre la ciutadania catalana. La perversitat d'aquesta actitud, sorprenent en un responsable del Govern d'Espanya, és que no constitueix un fet aïllat en la trajectòria política de Rajoy sinó una baula important de la seva política cap a Catalunya que va arrencar al 2003 amb el poc amistós boicot als productes catalans a la resta d'Espanya, va seguir amb la recollida de signatures contra de l'Estatut de Catalunya de 2006 i es va perllongar, ja president del Govern, amb la seva insensibilitat davant les manifestacions pacífiques que van seguir a la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l'Estatut de Catalunya.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.