Per fi, el «vagi-se’n senyor González» s’havia fet realitat i José María Aznar ocupava el palau de la Moncloa. El seu portaveu, Miguel Ángel Rodríguez (MAR), va comparèixer feliç davant les desenes de periodistes que esperaven la primera trobada informativa. Amb certa conya però amb mirada innocent, va dir, «ja ho veuen, s’han abonat totes les pensions.» Així, donava a entendre que el recanvi del canvi socialista estava funcionant de meravella.

A un jove corresponsalillo a Castella i Lleó de diversos mitjans de comunicació, La Vanguardia entre d’altres, li va tocar gairebé per casualitat cobrir la campanya electoral de José María Aznar com a candidat a president d’aquesta comunitat. Aquí va començar a tocar poder al PP, amb força fortuna per cert. Avui dia, a més d’empresari, és el cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso, la imprevisible presidenta de la Comunitat de Madrid que, per a uns quants, té els dies comptats al capdavant de la seva autonomia. Però, ja es veurà.

La meteòrica carrera del pupil d’Aznar va començar a enlairar-se durant els dos anys en què va ser portaveu de la Junta castellanolleonesa a Valladolid. Després ja va ser un sense parar. Admirat, el seu cap que levitava eufòric per haver estat capaç d’expulsar el socialisme del poder, va nomenar MAR secretari d’Estat de Comunicació. A la pràctica, portaveu del nou Govern.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas
Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.