Les noves revelacions sobre les possibles irregularitats fiscals del rei emèrit i el soroll polític i mediàtic que l’acompanyen han culminat, de moment, en la decisió de la sortida d’Espanya de Joan Carles de Borbó per fixar la seva residència temporal als Emirats Àrabs Units. No és qualsevol cosa que en un moment crític per al país s’hi afegeixi, a més, una crisi en el vèrtex del sistema institucional amb conseqüències imprevisibles, però, en tot cas, negatives per a l’estabilitat política.

Estem davant d’una qüestió que només pot ser abordada des del prisma institucional. De cap manera no pot ser despatxada com un afer privat. Els actes reprovables atribuïts a l’anterior cap de l’Estat han de ser depurats en les instàncies judicials pertinents i, per si mateixos, ni són atribuïbles a la institució ni la posen en qüestió. Però també és ben cert que projecten una imatge negativa de la Corona que n’afecta greument la reputació i, en conseqüència, en devaluen la legitimitat davant de la ciutadania.

Seria raonable abordar, sense precipitacions però sense demores procrastinadores, el futur de la Corona i el seu rol en el conjunt del nostre sistema institucional. No és aquesta l’única, ni potser la més important, qüestió pendent de reformes del nostre sistema, ara que cada cop es té més consciència de la devaluació relativa de la seva qualitat democràtica.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas

No està en qüestió la legitimitat de la Monarquia, avalada objectivament pel seu caràcter constitucional, ni es pot atribuir als seus titulars des del 1978 que no hagin complert escrupolosament els seus deures constitucionals, ben lluny dels mals usos dels seus avantpassats. Però, atès el caràcter personal i hereditari de la institució, se li exigeix un plus de legitimitat: la legitimitat moral que es demostra mitjançant l’exemplaritat en la conducta pública i privada del Rei i la família reial. D’aquesta exemplaritat en depèn, bàsicament, la seva reputació.

Per tal d’afrontar correctament el problema suscitat per les possibles irregularitats fiscals del rei emèrit s’han de distingir les responsabilitats penal, moral i institucional que se’n deriven. Sobre la responsabilitat penal hi ha poc a dir: serà dilucidada, si s’escau, pels tribunals de justícia competents, amb el benentès que és inimaginable que l’anterior cap de l’Estat se sostregui a la seva acció.

La responsabilitat moral ha de ser assumida amb coratge i determinació pel rei Felip VI, accentuant el seu deure de transparència i un compromís explícit d’exemplaritat cívica. És obvi que el Rei no pot per ell mateix recuperar la confiança en la institució monàrquica que depèn també de l’actuació de les altres institucions de l’Estat, però sí que pot i ha de liderar accions encaminades a la seva relegitimació, amb la paraula, els gestos i les actituds.

Però el més rellevant políticament és depurar la responsabilitat institucional, tot entenent que la fortalesa de les institucions es demostra por la seva capacitat d’afrontar les desviacions dels seus titulars. I aquí entren en joc les Corts Generals i el Govern. Les Corts Generals, en tant que dipositàries de la sobirania nacional, no poden restar al marge d’una crisi que afecta la figura del cap de l’Estat. Ha de conèixer els fets i les seves conseqüències per fer-ne una valoració com a pas previ per legislar, per completar i perfeccionar les disposicions constitucionals que afecten la Corona, sigui revisant l’abast de la inviolabilitat del seu titular i els membres de la família reial, o acotant-ne el perímetre, o abordant la reforma constitucional necessària per resoldre la qüestió successòria.

Es tracta, en definitiva, de reforçar la legitimitat del conjunt del sistema institucional tot aprofundint-ne la qualitat democràtica per contribuir a assegurar l’estabilitat política. Fer-ho amb aquest esperit i intenció exigeix rebutjar sense embuts les maniobres oportunistes orientades a desestabilitzar el sistema en un moment en què la situació crítica del país demana cohesió. Fer de la qüestió de la Monarquia un tema divisiu és el pitjor servei que es pot fer a la Corona, però, sobretot, és desviar l’atenció de l’objectiu realment important de la millora de la nostra democràcia. Com ha dit recentment Javier Cercas, el dilema actual no pot ser Monarquia o República, sinó millor o pitjor democràcia.

Per la seva banda, el Govern no pot jugar un paper passiu davant d’aquesta situació: té l’obligació de ser transparent respecte a les vicissituds que afecten la sortida d’Espanya del rei emèrit, lluny de l’obscurantisme i el secretisme dels primers dies de l’episodi, a la vegada que s’ha de mostrar proactiu impulsant les iniciatives legislatives pertinents amb determinació i prudència, cercant el màxim consens parlamentari possible.

En definitiva, tots els actors institucionals han de ser conscients de la responsabilitat compartida que tenen en la difícil missió de relegitimar la nostra democràcia, de reforçar les institucions per fer-les més útils a la ciutadania i d’encertar en l’elecció dels símbols que li donin sentit.