Finalment, Nadia Calviño no serà la nova presidenta de l’Eurogrup, un òrgan teòricament informal però amb molt de pes que reuneix la veu dels governs —que no dels Estats— de la zona euro. No sembla que això hagi, però, de debilitar la seva postura dins del Govern de Pedro Sánchez, gràcies a ser percebuda per l’IBEX 35 i, fins a cert punt, per Europa, com el contrapès necessari als socis d’Unidas Podemos.

Nadia Calviño no és un d’aquells personatges dels quals les dades biogràfiques i les anècdotes personals il·lustrin moltes coses. Entre d’altres motius perquè la ministra ha fet, precisament, del seu perfil baix un senyal d’identitat.

Impossible fer-ne un apunt vital sense esmentar la identitat del seu pare, el molt carismàtic i polèmic José María Calviño, primer director de RTVE que nomenà Felipe González, qui mereixeria un article per si mateix i de qui —probablement, raonablement— la ministra en tragué l’interès per la funció pública.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas

Però aquests dies s’han escrit perfils sobre Nadia Calviño que dedicaven més línies a repassar la gestió del pare —també perquè en quatre anys va donar per una riuada d’amors i odis— que la seva. Tot plegat sembla una mica injust, a la llum de la més discreta però menys atzarosa trajectòria de Calviño Jr, i és en no poca mesura un tic subtilment masclista respecte als mèrits i demèrits propis de la ministra.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.