Val a dir, d’entrada, una obvietat: Pedro Sánchez va sobrevalorar les seves forces (només 84 diputats de 350) i va infravalorar l’abast del canvi de paradigma de les forces nacionalistes catalanes (ERC y PDeCAT) que l’1 de juny passat van votar la moció de censura contra Mariano Rajoy. A hores d’ara, amb la mirada posada en la cita electoral del 28 d’abril, els electors s’encarregaran de dir si els 10 mesos de mandant del president Sánchez hauran estat l’avantsala d’una acció de govern més llarga o hauran representat l’oportunitat perduda del president de Govern més efímer de la nova democràcia espanyola.

Mentrestant, tot esperant el veredicte de les urnes, les forces independentistes catalanes han perdut la clau de la governabilitat en votar al costat del PP i de Cs les esmenes a la totalitat als Pressupostos de l’Estat, a manera d’una moció de censura fàctica en sentit invers a la de l’any passat. De retruc, el conjunt de ciutadans de Catalunya han perdut també el duro: han vist com es llançaven a la paperera de la història uns comptes que situaven Catalunya com la comunitat més beneficiada en matèria d’inversions: 2.251 milions d’euros, 900 milions més que el pressupostat del 2018. Amb aquestes xifres, Catalunya es feia amb el 18,2% de la inversió territorialitzada i s’aproximava així a les previsions de l’Estatut.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.