Estaria bé que abans de donar voltes a la impressionant importància (perdoneu la redundància, però és així) que tenen la moto i el món de la moto a Catalunya i, molt especialment, a Barcelona, tinguem en consideració (ho dic perquè no tothom ho fa i val la pena) que Barcelona és, en aquests moments i des de fa molt de temps, l’única ciutat del món que organitza un Gran Premi de F-1, anomenat d’Espanya perquè no n’hi ha cap altre; un Gran Premi de motociclisme, anomenat de Catalunya perquè el d’Espanya es corre a Jerez, i fins i tot un ral·li puntuable per al Mundial de l’especialitat. Ningú — ningú— al món no té, en un mateix any, els tres grans esdeveniments del món del motor.

És evident que res d’això no li és estrany al boom de les dues rodes. Com tampoc no ho és que, a Catalunya, hi hagi hagut fins a 150 fàbriques de motocicletes, cert, més o menys grans, més o menys especialitzades. Com tampoc no és estrany que autèntics mags i bojos com els llegendaris i, sí, mítics Simeó Rabasa (Derbi), Paco Bultó (Montesa i Bultaco) o Eduard Giró (Ossa), a més de Sanglas, Rieju, Lube i tantes altres marques, inundessin amb les seves màquines carrers, carreteres i camins, ja que també es van especialitzar en motos de camp, cros i trial, i fins i tot van guanyar títols mundials.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.