Els rostres dels líders més destacats de la ultradreta europea lluïen exultants. S’havien reunit a Coblenza i la casualitat havia volgut que justament el dia anterior Donald Trump hagués près possessió com a president dels Estats Units. Un nou «eix del mal» transatlàntic es configurava en l’horitzó. Una esgarrifança va recórrer Europa.

Poc més de dos anys després, el passat 18 de maig, una reunió similar va gairebé omplir la plaça del Duomo de Milà. Matteo Salvini, líder de la Lliga i ministre d’Interior italià, havia convocat les principals forces ultranacionalistes i xenòfobes del continent per a fer gala del seu poder i per a recordar que tots junts aspiraven a convertir-se en la tercera força al Parlament Europeu. Nombrosos pronòstics electorals auguraven que podrien aconseguir-ho i continuaven fent por. Però durant l’intèrval de temps, a molts països, els que estaven disposats a frenar-los també havien començat a mobilitzar-se.

Així que els tres titulars més destacats d’aquests últims comicis europeus celebrats entre el 23 i el 26 de maig han estat que la suma dels partits euroescèptics no aconsegueixen el 23 % (en el Parlament sortint representaven gairebé el 21 %); que la participació mitjana ha estat de gairebé un 51 % –la més gran en 20 anys; i que els grups que més guanyen són el dels liberals, ALDE, i el dels Verds, aquests últims sobretot gràcies a la gent jove.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure