Tal com passa amb Mientras dure la guerra, la pel·lícula d’Alejandro Amenábar sobre l’enfrontament entre Unamuno i Millán Astray el 1936, també Joker ha suscitat un munt de comentaris per part d’opinadors i columnistes de tota mena. Amb el cinema tothom s’hi atreveix. La literatura o l’art contemporani fan més respecte, i sembla que s’hagi de ser un expert en la matèria per parlar sobre Peter Handke i Olga Tokarczuc, els darrers premis Nobel, o per dir quatre coses damb cara i ulls sobre les exposicions de la rentrée del MACBA.

En canvi, hi ha determinades pel·lícules que tothom sembla tenir l’obligació no només d’haver vist, sinó també de parlar-ne. No hi tinc res en contra, faltaria més, però el cinèfil intransigent que porto dins no pot fer altra cosa que arrufar el nas quan els autors o autores d’aquests articles obliden sistemàticament que estem parlant de cinema per iniciar una xerrameca inacabable sobre els temes o els «missatges».

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.