El món està fet de dues menes de persones, com tothom sap: els que s’interroguen àvids i incisius sobre si mateixos i els que viuen esmaperduts fent un miler de coses més interessants que pensar en si mateixos. Apressats compulsius, resolen amb quatre generalitats i una mica d’humor irònic el dubte metafísic i/o ontològic sobre l’existència, la seva existència, incapaços de trobar el trauma fundacional o la gallina de l’ou neuròtic que els permeti explorar qui són, d’on vénen i on van, més enllà de la parada de metro.

Jo sóc de la mena de pardals que encaixa en la segona opció però els autors dels dos llibres que aplego en aquest batec pertanyen al primer de forma categòrica, viciosa, addictiva. Per a mi, inhabituat a la introspecció meditativa per falta de tremp i de temps, és més addictiva encara. Propicien tots dos una immersió vertiginosa al vessant més secret, íntim, elaborat, sensitiu i dolorós de dues persones cultes, civilitzades i tan dispars com ara Jordi Ibáñez Fanés i Paul B. Preciado. Les seves dues modalitats literàries, però, són enèrgicament dispars.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure