Un tema recorrent de tot debat públic és l’estat de l’educació. És, de facto, un dels grans temes de la història de les idees. No debades es pot rastrejar en totes les èpoques una idea d’educació i una praxi a partir d’aquesta (la paideia, la universitas, la Bildung o el mateix constructivisme). Per això no es pot estar mai del tot content ni satisfet quan es parla de les fites aconseguides pel sistema imperant. L’educació toca el centre neuràlgic de les possibilitats de l’espècie humana, per definició obertes i, per tant, perfectibles. Sempre es pot educar més i millor i, de fet, cal fer-ho més i millor.

Educar té relació etimològica amb el verb conduir. Educar és, doncs, dirigir algú a través d’un camí amb la intenció d’assolir un bé. Una de les preguntes que aquesta situació comporta és, òbviament, qui porta el volant.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.