Científic i humanista. En una època en la qual la ciència està dominada per la competitivitat i el publish or perish (publicar o morir), és difícil per als investigadors trobar temps per divulgar, reflexionar sobre l’ètica de la ciència, o tenir un compromís polític. Tanmateix, el físic Pere Puigdomènech (Barcelona, 1948) concep aquestes activitats com una part fonamental de la seva professió. Puigdomènech, fill de propietaris d’una botiga de queviures del Born, va descobrir en la física «una de les més grans aventures de la humanitat» –recorda– durant els anys que estudiava als jesuïtes. Va ser el primer de la seva família a entrar a la universitat. Puigdomènech es buscava la vida durant les vacances, visitant les universitats de Montpellier, Ginebra o Heidelberg.

La mateixa inquietud també el va empènyer a passar sovint del pati de ciències de la Universitat de Barcelona al de lletres, on va seguir les classes de filosofia analítica de Jesús Mosterín. Entre el 1971 i el 1981 va treballar a França, al Regne Unit i a Alemanya. Durant aquests anys, va passar de la física teòrica a la biologia molecular. De tornada a Espanya, al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), va arribar a dirigir el Centre d’Investigació i Desenvolupament (CID); va ser el primer director de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB); i va posar en marxa el Centre de Recerca Agrigenòmica (CRAG). També va formar part del Grup Europeu d’Ètica de les Ciències i Noves Tecnologies i del Comitè de Bioètica del CSIC.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure