La paraula polarització està sens dubte de moda en l’anàlisi del panorama polític actual. Si bé l’exemple per excel·lència de polarització són els Estats Units d’Amèrica, hi ha pocs països europeus, Espanya inclosa, que se salvin de ser titllats de països polaritzats políticament. I si bé és veritat que, en alguns sentits, hi ha hagut un augment de la polarització política i social, també és cert que és un fenomen que s’anomena molt però s’explica i s’entén poc. Què entenem per polarització política? I, és dolenta en si mateixa?

Si bé proliferen les definicions de polarització, normalment ens referim a la polarització temàtica o a la polarització afectiva. La polarització temàtica és aquella que es dóna quan en un tema en particular hi trobem posicions diametralment oposades. De vegades, els patrons d’oposició es repeteixen en múltiples polítiques públiques. Per exemple, als Estats Units veiem com hi ha polarització temàtica en una sèrie de qüestions, ja sigui en la regulació de la tinença d’armes, la sanitat pública, les prestacions d’atur o l’avortament (en aquest cas els patrons es repeteixen, però no sempre és així, ja que els grups en els extrems d’opinió pública en cada qüestió acostumen a coincidir).

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.