Parlant de l’exploració dels recursos narratius que feia servir Boris Pilniak (1894-1941) a Materials per a una novel·la (1923) –ús de fragments extrets de fonts molt diverses, eliminació aparent de la trama, abolició de la cronologia, aparició i desaparició de personatges sense cap explicació–, Sergio Pitol avisava que el país on Laurence Sterne va tenir més influència, més enllà d’Anglaterra, va ser a Rússia, i que el Tristam Shandy va ser el llibre de capçalera de molts dels grans escriptors del segle XIX: també deia que en aquella data encara no s’havia extingit l’incendi literari ocasionat per la publicació, l’any abans, de la versió definitiva de Petersburg (Edicions de 1984), una novel·la d’Andrei Beli (Moscou, 1880- 1934) que fa creure que potser sí que tenia raó Milan Kundera quan deia que el novel·lista no havia de passar comptes amb ningú, excepte amb Cervantes, i que qualsevol aventura narrativa que s’emprengués havia de remetre necessàriament al camp de maniobres que Cervantes ja va recórrer explorant totes les possibilitats latents del gènere.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.