Un diari íntim a l’abast de qualsevol familiar pot exercir un magnetisme pervers, temptador i alhora fatal. «La lectura d’alguns passatges em va provocar un dolor intens», va reconèixer el fill de John Cheever, Benjamin, quan va llegir els diaris que el seu pare havia escrit en secret al llarg de quaranta anys com un intent d’autoanàlisi i d’examen de consciència, a la recerca del consol i l’expiació que no li proporcionaven les misses dominicals, com una confessió dels pecats que el martiritzaven: la culpa diària a causa d’un matrimoni malmès des del principi per la violència domèstica, l’alcoholisme, l’homosexualitat i els adulteris, el pes de la vergonya, el ressentiment, la derrota i la frustració, la inseguretat i la gelosia que sentia cap a altres autors de la seva generació a pesar d’haver escrit unes quantes novel·les d’èxit i una seixantena de contes admirats per tothom. Per sort, a Cheever li agradaven tant els gossos que en criava de cacera.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.