L’estiu del 68 va ser el del retorn a l’ordre. A França, tot just començar la canícula, els dies 23 i 30 de juny, les eleccions legislatives van donar a la dreta gaullista una majoria absoluta que no havia obtingut mai a les tres anteriors eleccions de la V República. El 30 d’agost, els blindats del Pacte de Varsòvia, l’aliança prosoviètica, simètrica i adversària de l’Aliança Atlàntica, entraven a Praga i aixafaven l’experiència de socialisme liberal i pluralista que havia liderat Alexander Dubcek.

La Unió Soviètica, com a superpotència continental europea, va imposar els seus criteris polítics a les dues revolucions en marxa, la dels estudiants francesos i la dels comunistes reformistes i demòcrates xecs i eslovacs. La cúpula soviètica, encapçalada per Leonid Breznev, no volia un canvi de govern i menys de règim a París, on a finals de maig començava a quallar la idea de un govern d’esquerres, encapçalat per François Mitterrand, amb vocació d’aprofitar el buit de poder deixat pel general De Gaulle, absent en aquell moment del país.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.