En matèria de seguretat cal actuar amb energia per evitar els efectes d’una delinqüència capaç de posar en escac l’Estat de dret en afeblir la integritat i el lliure fer dels ciutadans. Cal, però, analitzar amb cura i sensibilitat elevada les seves causes, ja que algunes són fruit de llavors plantades amb les desigualtats socials del nostre propi entorn i d’altres provenen de desfetes, guerres i drames humanitaris que han provocat migracions importants en un món més petit, més poblat, més inhòspit, més injust.

Si analitzem les dues greus recessions econòmiques de la zona euro i d’Amèrica del Nord, així com la gravetat dels conflictes bèl·lics i les migracions de la darrera dècada, i hi sumem l’afebliment dels governs supraestatals i de les Nacions Unides, l’aparició de les solucions fàcils però falses del populisme i la pèrdua d’autoritat democràtica per la crisi institucional, no els puc oferir una versió bucòlica del futur.

Els informàtics corruptibles experts a entrar en sistemes encriptats treballaran per al millor postor.

Escric aquestes reflexions amb unes dades sobre la taula que presenten un increment d’actes delictius de més del 20% en moltes de les grans ciutats catalanes, i acabem de recordar l’aniversari d’un terrorisme de fanatisme religiós (i polític) que amb recursos escassos sembra mort i desconfiança i aprèn a sumar capacitat destructiva.

El futur ens brindarà altres tipus de delictes com ara el ciberterrorisme capaç d’obrir comportes d’embassaments, desviar combois ferroviaris o alterar el funcionament de grans corporacions. Els delictes violents sobre persones que no portaran diner en efectiu, però de qui se’n necessitarà l’empremta o les claus informàtiques per a accedir als domicilis o als operatius financers, creixeran i adoptaran noves formes cada vegada més presents als carrers. Potser no hi haurà carteristes com els coneixem actualment, però els nous delinqüents violentaran les nostres vides intentant apropiar-se de dispositius que ens resultaran imprescindibles.

Llavors i ara, la tecnologia ajudarà, també els professionals de la seguretat, i probablement la manera de sostreure un vehicle serà diferent, però diferent serà, també, la manera de trobar-lo, amb ciutats plenes de radars que obtindran informació d’interès policial.

La mobilitat de llarga distància és una conquesta del segle XXI però fa difícil la persecució del petit delinqüent que avui actua a Barcelona i demà està a Marsella, París o Nàpols. Una acció policial que creiem reservada als casos de grans xarxes de crim organitzat i que no es pot desatendre perquè la impunitat de qualsevol tipus de delicte és el millor estímul per a incrementar-lo.

Fundadors subscriptors:
més que lectors, actors disposats a canviar les coses.

Cal redefinir i recuperar el prestigi i respecte a les autoritats en matèria de seguretat, on és imprescindible una jerarquia clara i amb capacitat i habilitat de decidir veloçment. En el caos, el desconcert i la indefinició, la impunitat segueixen creixent.

La intel·ligència policial per combatre el delicte futur ens cal ara mateix. És ara que hem d’incorporar més analistes qualificats i més grups pluridisciplinaris. Qui evolucioni més ràpidament arribarà abans a entendre què ens espera i a impedir-ho o dificultar-ho. Acostumem–nos-hi: els corruptibles informàtics experts a entrar en sistemes suposadament encriptats i aquells que fan un mal ús dels coneixements microbiològics i genètics treballaran per al millor postor. Els nostres sistemes de seguretat pública han de guanyar, també, aquesta cursa.

No hi ha cap dubte que els delictes fiscals, les estafes milionàries, les xarxes de delinqüents benestants seguiran existint. Potser la desaparició del diner físic és una gran oportunitat per impedir transferències a paradisos fiscals del diner que prové del tràfic de persones, drogues letals i armes il·legals. Si volem que sigui així, cal que els parlaments legislin a l’uníson.

M’agradaria no haver-ho d’escriure, però si no resolem amb coratge la situació de desigualtat econòmica estem posant la safata que ens servirà en el futur zones d’exclusió social, on la policia serà reclamada de manera massiva quan esclatin conflictes. Però la solució no serà només policial. La violència en aquests espais es produeix, fins i tot, per controlar la delinqüència i es basa en explotar les frustracions d’una societat que no ha atès les expectatives dels que confiaven en un futur que els expulsa.

Aquest poder polític que ha de recuperar prestigi, credibilitat i autoritat ben entesa ha d’establir un sistema de valors compartits al qual la majoria de la societat s’hi adhereixi per convicció, on la defensa dels drets fonamentals no sigui només una proclama, on els sistemes d’oportunitats generin autèntica prosperitat econòmica i cultural compartida, on desaparegui el masclisme. Necessàriament caldrà legislar protegint i, per tant, penalitzant de manera més severa els delictes sobre la població ultraenvellida.

 

Endreçar amb visió europea

Dotar els nostres investigadors de sistemes robotitzats, inclosos els voladors, hi pot ajudar, però necessàriament s’ha d’abordar la redefinició de competències i requisits per a actuacions immediates i diferides. Ara, amb una visió més europea, més mundial, s’ha de tornar a endreçar el sistema policial. Catalunya disposa d’una policia de la Generalitat relativament nova i d’una llarga tradició de col·laboració amb les policies locals. Si oblidem les rancúnies estèrils, podríem ser capdavanters en aquests canvis imprescindibles.

El futur ens brindarà delictes com ara el ciberterrorisme capaç d’obrir comportes d’embassaments o desviar combois ferroviaris.

Tot això cal fer-ho sense renunciar a la conquesta dels primers anys de la recuperació democràtica, quan una llei orgànica encomanava als cossos policials un tracte esmerat a la ciutadania, la defensa dels drets fonamentals i l’obligació d’imparcialitat, obligació aplicable als agents i a qui els comanda de no ser mai un instrument de part en el debat polític.

I, evidentment, la policia ha d’estar ineludiblement a les ordres del poder polític democràtic. També hem d’acabar amb els que malvenen l’ètica i l’honor, amb els que destrueixen l’honestedat de la política i fan que els ciutadans perdin tota la confiança en les institucions que els han de representar i protegir. Llavors hi haurà futur.