També Israel, no tan sols la Unió Europea o l’Aliança Atlàntica, és fill de l’ordre internacional construït a la postguerra mundial. De la voluntat de no repetir els horrors bèl-lics, especialment els que van patir amb una crueltat inaudita els jueus europeus, i del desig d’organitzar la pau i la seguretat, especialment des de les Nacions Unides.

Ara que un terratrèmol populista, amb epicentre a la Casa Blanca, fa tremolar i fins i tot posa en perill aquella arquitectura multilateral, l’Estat d’Israel esdevé paradoxalment beneficiari directe d’una nova organització geopolítica del món que es vol fonamentar en el retorn dels Estat-nació, les fronteres i les sobiranies exclusives i excloents, en contraposició a les sobiranies compartides i a les interdependències predicades i també practicades en els darrers 30 anys de la «globalització feliç» ara en decadència.

Això semblen oblidar-ho massa sovint els actuals dirigents de l’Estat jueu. Es van beneficiar del nou ordre construït a partir del 1945 i ara pretenen beneficiar-se de la seva destrucció. Aquest és el significat del pla de Donald Trump presentat a finals de gener en plena campanya electoral israeliana, com si fos el fruit d’una negociació bilateral. I ho era, només entre Israel i els Estats Units, sense que ni tan sols fos consultada l’Autoritat Palestina, ni tampoc els altres agents i finançadors dels anteriors plans de pau, com són les Nacions Unides, la UE o la Federació Russa.

El pla de Trump, elaborat de fet pel seu gendre, el promotor immobiliari, Jared Kushner, reconeix tots els drets a Israel i imposa totes les obligacions als palestins. Tot el que hi havia a les taules de negociació anteriors com a objecte de la negociació final, Trump ho dóna d’entrada a Israel, inclòs el que més mal fa a l’opinió pública àrab, Jerusalem, reconeguda com a capital indivisible d’Israel.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.