Quan jo era petita Girona era la ciutat acollidora a on hi havia la casa dels avis. Molts caps de setmana amb el 1500 familiar «pujàvem» de Barcelona AP7 enllà per arribar al carrer Peixateries velles. Un carrer petitíssim i estret, situat darrere de la Rambla, ple d’història al centre del Barri Vell.

Tinc el record d’arribar sempre contents a aquella casa enorme, on la calefacció anava a tot drap només quan hi havia convidats. El pis de casa els avis era un petit palauet. Ubicat en la primera planta de la finca familiar, totes les habitacions eren àmplies, amb sostres altíssims i uns mobles senyorials i clàssics propis d’una burgesia benestant que no dissimulava un passat de recursos comunitaris i econòmics. Un passat també ple d’història política i social vinculada amb la ciutat des d’abans de la Guerra civil. A Girona, com en tants altres llocs de Catalunya, la guerra va foragitar milers de ciutadans demòcrates implicats amb el seu territori que, quan varen tornar, la seva realitat i protagonisme els havien estat mutilats.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.