Han transcorregut més de vuit anys des d’aquell 15 de maig que va canviar el cicle polític espanyol. La resposta a una crisi que primer va ser financera, després econòmica, seguidament social i a l’instant política, va cristal·litzar omplint les places d’indignació. En aquell moment van convergir malestars previs amb uns altres que la crisi, i sobretot la seva gestió, havia generat. Aquest nou cicle es va obrir des de les places convertint la desafecció envers l’activitat institucional en indignació, mobilització i protesta.

Aquella desafecció va mostrar la seva cara més activa i crítica amb el sistema al mateix temps que l’interès per la política anava creixent, alguna cosa que diferenciava Espanya d’altres països del seu entorn que també travessaven una important recessió. La indignació del 15M expressava una clara repolitizació de la societat, que es va fer ressò del Yes, we can que va popularitzar Obama i redescobria el seu potencial transformador, la qual cosa la va portar a qüestionar l’àmbit polític institucional, la dinàmica social i l’escenari econòmic, en una clara impugnació a l’establishment, o més exactament, a tot el que percebia com a establishment.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.