Així de contundent i clar es manifestava Oriol Maspons (1928-2013), quan el 2012 li van fer la proposta de fer aquesta gran exposició retrospectiva. No entenia la fotografia com un objecte de contemplació estètica, la fotografia aplicada era la seva obsessió, la seva vida. De fet gaudia prenent les imatges però restava intranquil fins que no les veia publicades. Un cop plasmada la utilitat del seu treball, se n’oblidava per complet i anava a una altra cosa. O no era conscient de la importància del seu arxiu o no hi volia perdre temps.

Així, no és d’estranyar que quan van endinsar-se al seu estudi per recopilar la seva obra van trobar una selva de negatius, caixes de fotos en format 18x24, revistes, llibres, sense ordre, sense documentar, un espai verge per ser explorat. I dins d’aquest caos van aparèixer fotos inèdites, reportatges no publicats i un seguit d’obra no coneguda que fa que s’hagi de fer un replantejament sobre la figura i categoria de Maspons.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.