Dues llengües, dues dietes informatives, dues comunitats polítiques. Aquesta tríada podria resumir prou bé aquest reportatge. L’estructura de la comunicació a Espanya, en general, i a Catalunya, en particular, ha assentat les condicions per a la configuració de dos mercats amb dos sistemes de mitjans diferents que, sobretot els últims dos anys, haurien configurat dos blocs amb línies editorials antagòniques.

Una mirada en diagonal al sorgiment dels grans grups multimèdia espanyols, a la gènesi de les polítiques de comunicació i difusió en forma d’aportació financera pública als mitjans a Catalunya, i un exercici de política comparada duu a qui escriu aquestes línies a plantejar una hipòtesi. I si el factor llengua ha acabat esdevenint, en la seva dimensió mediàtica, un element distintiu amb què explicar, en part, la polarització que patim? O dit d’una altra manera: i si la preferència pel consum de periodisme en català o en castellà condiciona la manera com percebem el món a través dels mitjans? I si és així, què fer-hi? Estònia i la seva relació tibant amb Rússia a compte de la seva minoria russòfona podria donar algunes respostes a aquestes preguntes.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.