La Catalunya d’avui és un país bloquejat, paralitzat pels efectes terribles de dues crisis. En primer lloc, la crisi econòmica global que ha marcat el punt de no retorn d’unes polítiques econòmiques que ens han conduit a un estat de precarietat a tots nivells. En segon lloc, la crisi política, en part derivada de l’econòmica, que ha fet que segments importants de les nostres societats, a Europa i arreu del món, s’hagin convençut que les institucions democràtiques no són capaces de solucionar els seus problemes. A aquesta crisi s’hi ha afegit una derivada local, pròpiament espanyola, que és l’esgotament de l’impuls democràtic iniciat fa quaranta anys.

A aquestes crisis la nostra societat ha respost com pràcticament totes les societats europees: replegant-se. En la dècada que ha passat des de l’esclat de la crisi financera mundial s’han imposat els discursos de tancament com a solucions momentànies d’una ciutadania desorientada i d’unes institucions sense rumb aparent.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.