Aviat farà deu anys, el desembre de 2010, va començar a Tunísia el moviment de protesta que es va convertir poc després en l’onada de revoltes coneguda com «les primaveres àrabs». Mohamed Bouazizi, un venedor de fruita de la localitat tunisiana de Sidi Bouzid, es va immolar amb foc en protesta pel maltractament de la policia local, que li havia requisat la mercaderia. La seva acció suïcida no era excepcional en una geografia dominada per les dictadures, la pobresa, l’arbitrarietat i la manca d’horitzons per als joves, però aquesta vegada va actuar com una espurna sobre llenya seca.

Les protestes van enderrocar, de primer, la dictadura tunisiana de Ben Ali, després van fer fora l’autòcrata egipci Hosni Mubarak i més tard el dèspota libi Muammar al-Gaddafi. També es van encendre protestes a Síria, aviat convertides en una llarga guerra civil que encara perdura. Al conjunt del món àrab, incloses les monarquies despòtiques del petroli, tots els règims van haver de fer mans i mànigues per reprimir les protestes o ofegar-les amb la compra de voluntats a base de subsidis.

Els joves àrabs volien democràcia i no estaven disposats a tolerar la successió dinàstica que preparaven els vells dictadors instal·lats des de feia decennis gràcies al suport més o menys implícit de les democràcies occidentals. S’havia trencat un vell i miserable contracte que garantia el subministrament d’energia, la seguretat i el control de la immigració i del terrorisme a canvi d’una actitud benèvola amb els seus comportaments despòtics.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas

El resultat ha estat totalment decebedor. De primer, perquè només a Tunísia s’ha produït una transició democràtica, que ha donat lloc a un sistema polític pluralista acceptable. La guerra civil s’ha instal·lat com un modus vivendi a la Líbia dividida, el Iemen s’ha convertit en camp de batalla entre el xiisme iranià i el sunnisme saudita, i Síria ha quedat destruïda per una confrontació armada multipolar que ha permès el retorn de Rússia a la regió, la intensificació de l’intervencionisme iranià i l’aparició de Turquia com a potència regional.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.