En els Carnets de Víctor Serge hi ha fragments escrits a bord del Capitaine Paul Lemerle, un mercant en el qual embarcà, el març del 1941, de Marsella a la Martinica, amb dos centenars i mig de pàries que, com ell, fugien de l’Europa ocupada pels nazis: jueus, antifeixistes alemanys i austríacs, republicans espanyols.

Quan el vaixell passava a poques milles de Barcelona, Serge va escriure: «Es distingeixen primer les xemeneies de la fàbrica d’electricitat. Sota una lleugera broma clara, tota la ciutat apareix a poc a poc, estesa al llarg del golf. Torres grises de la Sagrada Família; fàl·liques de prop —ho recordo—, vistes de lluny fan pensar en unes mans implorant, aixecades enlaire. Es veu molt bé el monument de Colom, el palau de la Duana i el del Govern Civil, a prop del port; la catedral; la torre de Sant Jaume. Montjuïc en primer pla. Línies planes de la ciutadella de maó rosat; la muntanya, abrupta vista des de la costa, des del mar sembla feta de pendents suaus. Boira al fons de la ciutat. Em sembla distingir la rambla de les Flors, ampla i plena, sens dubte amb els arbres sense fulles». Serge havia viscut a la Barcelona de 1917 una experiència prou definitiva per mantenir viva, quasi tres dècades després, la memòria precisa de la ciutat, que mostrà en aquestes línies d’«homenatge».

 

«Homenatges»

Hi ha diversos llibres de testimonis estrangers del segle passat que han estat considerats, per motius contradictoris, «homenatges» a Catalunya. L’arxiconegut és el d’Orwell, el més difós internacionalment sobre la nostra última guerra civil. Miquel Berga ha cridat l’atenció sobre un altre, pràcticament oblidat: Darrere les barricades, de John Langdon-Davies. Altres textos sobre Catalunya apareixen com un contrapunt recurrent en els llibres de Claude Simon, que amb estupor dels francesos guanyà el Nobel de literatura de 1985 (un diari de París titulà: «Un viticultor de Salses (Pirineus Orientals) obté el Nobel»).

Els llibres de Simon, molt bons, són més valorats que llegits: Esther Tusquets, que els publicà i traduí a Barcelona, deia que «no hi havia manera de vendre’ls». Simon, que coneixia bé Barcelona, hi va ser el setembre del 1936 i el que veié no li agradà: ho evocà a Le Palace. Després, a Les Géorgiques, va fer una cosa bastant insòlita: reescriure l’Homenatge a Calalunya d’Orwell, en un exercici de transmutació literària, a través d’un personatge, «O.», que és un indissimulat transsumpte de l’escriptor anglès.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.